• ca   es
31/08/2016

diagoon houses

cases-diagoon_hertzberg_00Per Pau Martínez.

Herman Hertzberger és un arquitecte holandès que creu en una arquitectura propera als seus usuaris. Les seves cases estan al servei dels seus habitants gràcies a la gran flexibilitat a l’hora de compartimentar, adaptar o ampliar els seus espais, fet que ajuda a l’ocupant a fer-se la casa més seva.

Les Diagoon Houses són un exemple d’aquest pensament: un conjunt de petites cases que evolucionen en el temps segons qui hi viu. Situades a Delft (Holanda), formen una comunitat ben avinguda i envoltada de naturalesa tot i estar en un barri d’alta densitat. El fet de ser unes cases amb un valor arquitectònic afegit no ha fet que es dictin normes per a no modificar-les i deixar-les com estan, cosa que aniria en contra de la voluntat de Hertzberger. El que  sí ha fet és que, com a mesura preventiva, aquesta comunitat  triï nous veïns que tinguin un apreci pel valor de les seves cases.

 

cases-diagoon_hertzberg_05     cases-diagoon_hertzberg_07

cases-diagoon_hertzberg_04    cases-diagoon_hertzberg_06La base, l’estructura fixa, l’esquelet, o com el mateix arquitecte anomena, el “semi-producte” consta de dos nuclis. En un d’ells hi ha l’escala i en l’altre la cuina i el bany en plantes diferents. A partir d’aquí la llibertat és màxima: es pot compartimentar per afegir habitacions; ocupar el pati o relacionar-lo més amb l’interior; tancar un pas exterior per fer-hi un despatx, convertir-lo en garatge o reconvertir-lo més tard en una saleta; buidar el volum i obtenir una terrassa o viceversa; i un llarg etcètera.cases-diagoon_hertzberg_d4

Són cases petites però de gran qualitat. Tenen un pati amb més o menys nivell de privacitat segons l’habitant; una entrada que, mitjançant un joc de miralls, amplia l’espai i un buit central per on baixa la llum que comunica tota l’altura de la casa i afavoreix que aquesta sigui com un únic espai gran.cases-diagoon_hertzberg_d1cases-diagoon_hertzberg_d3Posem l’exemple d’una parella sense fills que decideix no compartimentar l’habitació: amb un simple gest, des del llit poden veure la sala i, amb un altre gest, la petita oficina dins de casa on hi treballen tots dos i que, gràcies als finestrals, sembla estar enmig de la natura. Si més endavant decideixen tener fills poden ampliar i transformar fàcilment casa seva sense haver de mudar-se.  casa-diagoon-delftdiagoon-houses  casa-diagoon-Hertzberger  doble-espai-diagoon-house

vista-diagonal-Hertzberger

sala-casa-diagoon

 

A poca distància de les Diagoon Houses es troba l’escola Montessori, del mateix arquitecte i exemple també d’aquesta idea del edifici inacabat amb el que l’usuari interactua. Així doncs, el pla inicial de l’any 1960 era una escola formada per quatre aules (aleshores era habitual que fossin 6) i una previsió d’ampliació que es va desestimar en el seu moment. Deu anys més tard, però, es van afegir dues aules per a infants més petits amb un accès diferent i àrea de joc pròpia. L’any 1981 s’hi afegeixen tres aules de primària, una sala multifuncional, sales per als treballadors i una nova entrada i un nou pati substitueixen els anteriors.

Tot això és gràcies a entendre l’edifici com una estructura inacabada, que acabaran els seus propis usuaris fent-se casa seva més seva.

cases-diagoon_hertzberg_d6

5474457500_ba9b25328c_o 5473861337_b93d42ab90_o

 

 

Fotografias històriques: Krokorr

Fotografies: Pau Martínez Just

Comparteix aquest post!

Deixa un comentari

* Camps obligatoris