Proposta guanyadora d’un concurs privat per a la rehabilitació d’una masia a l’Alt Penedès, i l’adequació del seu entorn, com a acadèmia i campus d’estiu.
Arribem a la masia a través d’un mar de vinyes. L’edifici principal és un volum rotund i imponent, orientat a sud, situat en el punt més alt del complex. Des d’un primer moment es contempla una petjada mínima del projecte en el territori.
En un primer pla, l’edifici principal i la zona de bungalows creen un front visual des del camí d’accés. En segon pla, la ubicació de les zones exteriors d’oci, al nord de la parcel·la, reforça la transcendència del territori com a recurs valuós del programa lúdic del complex.
L’edifici principal, fruit de diferents ampliacions al llarg del temps, té un sistema estructural característic a base de murs i arcs de descàrrega.
De la reflexió sobre l’arquitectura dels arcs que es dona quan es retiren els elements més deteriorats i accessoris, sorgeix el tret més definitori de la proposta: obrir el cor de l’edifici, desmuntar-ne les cobertes, i transformar-lo en un pati.
El menjador polivalent de planta baixa i la sala polivalent en planta primera ocupen els espais més privilegiats de l’edifici, orientats a sud, amb relació directa amb el pati i l’era. Són dos espais de grans dimensions que propicien la flexibilitat i la compartimentació de l’espai.
En planta baixa, l’àmbit per al personal del complex es disposa en el perímetre de l’edifici, i l’àmbit públic ocupa els espais que envolten el pati, i la façana sud. En planta primera, les aules i laboratoris ocupen les façanes nord i est, i alliberen el perímetre del patí per a la circulació.
El pati és un element de la cultura i el clima mediterrani, que actua com a regulador mediambiental i organitzador espacial de qualitat. Tenint en compte la naturalesa contundent de l’edifici, al concepte de pati se li superposa el de claustre. La façana exterior pot preservar la seva rotunditat, ja que la relació immediata amb l’exterior passa a tenir lloc, a través dels arcs, amb el pati.
A les noves obertures proposades a la façana exterior se superposa d’una gelosia ceràmica que dota l’edifici de seguretat i privacitat, esdevenint un element recurrent i singular que combina materials propis de la construcció tradicional.
col·laboradors: Pau Martínez Just
