Col·laboració amb l’escenògrafa Bibiana Puigdefàbregas en el disseny per l’obra Afanys d’amor perduts, dirigida pel Pere Planella, al Teatre Nacional de Catalunya, “una de les comèdies més celebrades i enginyoses de Shakespeare sobre l’amor i la raó”.
L’univers escenogràfic que proposem ha de tenir to dinàmic, acolorit i atrevit, i ha de generar una evolució escènica que vagi del despullament inicial a la superposició de diferents elements que generin un univers nou i que contrasti amb l’inici de l’espectacle.
El punt de partida és una proposta plàstica que genera una dialèctica formal entre el fet d’ensenyar el teatre buit, i una naturalesa que esclata dins aquest context.
El fons fosc i dur del teatre, contrasta amb un terra escenogràfic de colors verds molt vius i lluminosos.
Un tronc negre arrenca del terra i va directe cap a la pinta unint formalment aquestes dues realitats, teatre i naturalesa, i generant un món oníric de canvi i evolució permanent.
Tot succeeix aquí, les escenes es van sobreposant, l’espai del teatre va quedant més i més contaminat de color, d’escenes efímeres i improvisades fins al moment àlgid de la representació dins la representació.
Un cop d’efecte dramatúrgic final, farà que tot aquest univers de ficció es desmunti, i tornem a ser conscients del context despullat i auster del teatre inicial.
Imatges de la maqueta, amb els diferents elements a escena.
Visites al Taller d’Escenografia Castells, on la Núria i la Marta ens mostraven els treballs de construcció dels elements escenogràfics. I objectes d’attrezzo en el magatzem del TNC.
Fotografies dels assajos. Perquè com diu la Bibiana, “l’escenografia també assaja”.
Foto de família amb tot l’equip.
situació: Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona data: 2019
promotor: Teatre Nacional de Catalunya (TNC) escenògrafa: Bibiana Puigdefàbregas col·laboradors: Olga Virtanen, Pau M. Just fotografia: David Ruano
Disseny museogràfic de l’exposició temporal Barcelona, capital mediterrània. La metamorfosi…