En aquest habitatge entre mitgeres el desnivell del solar esdevé l’estratègia de projecte: l’escala actua com a distribuïdor d’una seqüència d’usos a diferents nivells aconseguint l’assolellament i l’obertura de visuals en tots els espais.

un solar petit amb dos nivells

Ens trobem amb un solar de petites dimensions, amb un desnivell en la part central de 2,70m respecte el carrer.
Es parteix d’un pressupost ajustat que porta a la utilització de sistemes constructius tradicionals, i a una estètica industrial basada en la honestedat dels materials.

l’escala com a distribuïdor d’espais i usos

El projecte es desenvolupa a partir de la secció per tal d’integrar el desnivell del solar. En la part central i més fosca de l’edifici s’ubica el nucli de serveis de l’habitatge i el nucli de comunicacions verticals (l’escala, amb previsió d’espai per ascensor).
El trencament de la planta estructura el projecte: el programa es reparteix en plantes decalades en dos nivells, de manera que cada tram d’escala puja mitja planta, i cada mitja planta alberga un ús. D’aquesta forma, s’estableix una relació transversal de visuals que permet que se succeeixin els usos amb fluïdesa, però mantenint la independència entre ells.

La zona de dia s’obre a les vistes sobre el barranc de Nolla, captant el màxim de llum natural i assolellament gràcies al treball en secció, i la zona de nit s’associa a la façana sud, atorgant privacitat a les estances diürnes respecte el carrer estret del nucli antic. La planta baixa es tracta com un sòcol unitari d’un únic material, que integra l’accés a l’habitatge i la porta del garatge.
Les obertures a la façana del carrer mantenen les proporcions pròpies del casc antic. En canvi, la façana que dóna al barranc, disposa d’unes obertures més grans per tal d’aprofitar al màxim l’entrada de llum de nord i obrir els espais a les bones vistes de la parcel·la.

Una vella fusteria entre mitgeres transformada en un habitatge que s’obre a un gran pati a través d’una façana vegetal.

una antiga fusteria de poble com a punt de partida

El cos principal d’una antiga fusteria, amb doble alçada, dóna accés al solar des del carrer, alhora que comunica amb un cos longitudinal d’una planta i amb un gran pati que havia estat utilitzat per a la cria d’animals.

una casa oberta al pati

En la rehabilitació es vol conservar el caràcter de les construccions originals i la seva relació amb el pati.

El volum d’accés a la casa, on es troben l’aparcament i el vestíbul, conserva i recupera les parets de pedra i el sostre de canyissos, i esdevé un filtre entre el carrer i l’habitatge. A través d’una franja de serveis (cuina, bany i rebost), s’accedeix a l’habitatge i a l’estudi en planta primera. En el cos longitudinal, els espais que donen al pati i que alhora gaudeixen de la millor orientació, se succeeixen des de l’àmbit més públic al més privat.

la façana vegetal millora l’eficiència energètica de l’edifici

La solució adoptada envolta la pell de l’habitatge amb aïllament tèrmic continu, protegint-lo alhora amb una cambra d’aire. La coberta ventilada veu la seva continuïtat en la façana vegetal proposada: el tancament es recobreix amb un entramat de cables tensats que deixa la cambra d’aire necessària i pel qual s’emparra l’heura parthenocissus quinquefolia (vinya verge). Aquesta dóna ombra durant l’estiu i a l’hivern, per ser de fulla caduca, deixa que el sol escalfi la façana.

El projecte neix de la necessitat de dotar l’auditori del MACBA de versatilitat funcional, d’una certa autonomia, amb accés directe des de l’exterior, d’ampliar la seva superfície i de condicionar les seves instal·lacions.

un edifici de Richard Meier com a punt de partida

S’intervé en un edifici singular, de l’arquitecte Richard Meier. Compositivament l’actuació vol ser clara en la concepció dels nous espais sense recórrer a excessius formalismes, respectant el caràcter de l’edifici.

criteris d’intervenció

Al nou espai d’accés s’opta per una arquitectura molt massiva, molt construïda, gairebé com si l’escala fos el resultat d’una excavació en el terreny que crea una nova façana interior i permet l’entrada de llum natural al vestíbul. Seguint una línia respectuosa amb l’arquitectura existent els acabats mantenen els criteris establerts a la resta de l’edifici.
L’auditori, en canvi, adquireix una expressivitat formal que contrasta amb aquesta arquitectura. Per exigències funcionals els paraments són foscos, amb materials tous que funcionen com absorbents acústics. La franja perimetral de 2,45m, que correspon a l’alçada lliure sota l’altell, està configurada amb un enrastrellat de fusta que deixa passar el so i alhora protegeix els panells acústics que queden a l’abast del públic.