splash

Ampliar la terrassa d’un habitatge construint una piscina sobre la coberta del magatzem veí, buscant filtrar les vistes amb el tancament en gelosia.

splash

una piscina a la coberta

Se substitueix una part de la coberta a cinc metres d’alçada d’una nau industrial per construir una piscina i l’ampliació d’una terrassa d’ús privat.

piscina-en-cubierta
procés d’intervenció en la nau industrial

 

estructura-vas-piscina-bn estructura-metálica

una estructura lleugera per alliberar l’espai de la nau 

L’estructura lleugera formada per encavallades perfils metàl·lics i forjats de xapa col·laborant permet una execució ràpida de l’obra interferint mínimament en el funcionament del magatzem. 

piscina-en-coberta
secció transversal de la nau industrial

gelosies d’obra vista blanca

La terrassa, envoltada de cobertes de naus i magatzems, es tanca amb murs d’obra vista blanca que combinen parts opaques i trams en gelosia per obrir i tancar visuals. Aquests murs defineixen també la zona de dutxa i la barbacoa, dotant d’una imatge unitària al conjunt.

ca la neus

CA LA NEUS

Una casa de caps de setmana que s’obre a la vall.

un solar amb vistes

Un solar entre mitgeres al casc antic del poble, obert a les vistes sobre la vall.
El programa, un habitatge complet en planta baixa, habitacions addicionals en planta pis i un espai d’emmagatzematge en planta soterrani, no ha d’esgotar l’edificabilitat per tal de controlar el cost de l’obra.

terrasses porxades sobre la vall

El volum de l’edifici, de planta soterrani, planta baixa i planta pis, acabat amb coberta a dues aigües, s’alinea al vial en la façana al carrer de Baix, respectant els formats propis de les obertures de casc antic, mentre la façana posterior s’obre amb terrasses porxades a les bones vistes.

casa-entre-mitgeres
alçat de peu de carrer i seccions transversals
maqueta de projecte

construcció tradicional per integrar-se a l’entorn

La integració del projecte en el lloc es busca mitjançant els sistemes constructius tradicionals i els materials propis de la zona: arrebossat amb ciment blanc de la zona, fusteries i persianes de fusta, baranes de ferro, terrasses i porxo.

mas de manou

Rehabilitació d’un mas, recuperant-ne el volum original i reconstruint un record de la infància del propietari: la terrassa en planta primera on jugava de petit.

mas-de-manou
el Mas de Manou, l’antiga bòbila de Ceràmica Llauradó

un reducte d’arqueologia industrial

L’entorn del Mas de Manou, un reducte d’arqueologia industrial a Móra la Nova, conserva les instal·lacions de l’antiga bòbila de Ceràmica Llauradó.
Josep Llauradó i Joan Ardévol, cosins germans, van començar l’activitat amb un forn àrab al Mas de la Coixa, l’any 1914. Aviat van aparaular una finca propera i l’any 1923 van comprar el Mas de Manou, al costat del qual es va aixecar la bòbila. Cap als anys quaranta, els fills es van dividir les propietats: un es va quedar les finques i l’altre la bòbila. El mas el van segregar en dues parts iguals. El cos original de la masia va ser ampliat en diferents moments de la seva història.

L’objectiu del projecte és recuperar la percepció del volum original del mas i de les ampliacions consolidades com a parts de l’habitatge.

una estructura lleugera superposada

Per recuperar la terrassa en planta primera, es proposa una estructura lleugera definint una galeria en planta baixa, que faci de porxo en planta soterrani, a nivell del pati. Aquesta construcció, protegeix la façana sud-oest del sol, generant uns espais d’ombra que poden ser habitats.


Els murs de tàpia recuperats i el morter de calç pintat de blauet de les galeries conviuen amb la ceràmica que s’incorpora al projecte en record de l’antiga bòbila.

A l’obra

 

viatge mar enllà

La Sala Capmany del Museu Marítim de Barcelona acull l’exposició temporal que mostra part del fons del museu. L’objectiu és no ocultar els elements arquitectònics amb el suport museogràfic, deixant gaudir al visitant de l’arquitectura gòtica de l’edifici de les Drassanes Reials.

atles-català-de-cresques
l’atles català, del mallorquí Cresques Abraham (1325-1387)

un suport museogràfic neutre per un discurs heterogeni

S’estableix un ordre rigorós, per estructurar un discurs extens i heterogeni, mitjançant el disseny d’un suport museogràfic neutre i discret.
Es parteix d’un pressupost molt ajustat i, per tant, de la necessitat de reciclar la major part de la infraestructura existent a la sala Capmany.

elements reciclats

Les particions de l’exposició s’estructuren en mòduls de 240x240cm, construïts en DM, la major part reciclats d’altres muntatges. Aquests mòduls s’integren en el disseny de l’espai, de manera que mitjançant la seva agrupació es compartimenta la sala en els àmbits i subàmbits que dicta el discurs museogràfic: la preparació del viatge, el viatge (tècniques i vivències) i el final del viatge.

salomó ben adret

L’exposició temporal Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310. El triomf d’una ortodòxia s’ubica en la planta primera de l’espai del MUHBA el Call, una sala petita d’ús polivalent.

condicionar un espai no museístic

Aconseguir la superfície expositiva necessària per un discurs expositiu dens, amb un volum de text considerable, que s’imposa a la gràfica i als objectes i, alhora, condicionar la sala com a espai museogràfic.

tres caixes de llum generant superfície expositiva

La disposició a l’espai de les estructures expositives facilita la lectura del discurs i marca el recorregut de l’exposició.
Tres estructures metàl·liques suporten els plafons de metacrilat amb el text i la gràfica de l’exposició, i alberguen les vitrines amb els objectes.

disseny-museu-muhba-call
El color Bordeus que s’ha aplicat a les parets i sostre de la sala, posa en valor el mur de pedra original de l’edifici, a l’hora que ajuda a silenciar el soroll visual de l’entorn, creant una atmosfera més escenogràfica.
La llum freda que retroil·lumina els plafons gràfics contrasta amb la llum càlida de l’interior de les vitrines, lacades en color Bordeus, atorgant un tractament més delicat als objectes.

 

haggadah
celebració del naixement, acte conegut com a “vijola”

 

fundació Palau

L’espai expositiu destinat a la col·lecció de Palau i Fabre modifica el seu discurs estructurant els continguts al voltant de la figura de l’escriptor.

incorporació de la figura de Palau i Fabre

Després de la mort de Palau i Fabre, l’any 2008, el patronat de la Fundació va considerar necessari incorporar la figura de l’escriptor en la presentació de la seva col·lecció. Aquest fet comportava la redacció d’un nou discurs expositiu i un nou disseny de l’espai.
Els objectius del projecte eren:
– Una nova organització i disposició de les obres en funció dels criteris establerts per un projecte expositiu.
– L’articulació òptima de l’espai per definir un recorregut clar per l’exposició permanent.

palau-greta-garbo
Greta Garbo en el paper de Mata Hari. Fundació Palau

tres àmbits, tres moments

L’exposició s’estructura en tres àmbits que delimiten tres moments de la trajectòria vital i intel·lectual de Josep Palau i Fabre: Barcelona 1900-1936, Estimat Picasso i Defensa de l’Avantguarda.
Per tal d’aconseguir una estètica homogènia dels àmbits es potencien en cada cas els aspectes més destacables mitjançant el tractament de l’espai i l’ús del color.

quatredú

Els pares tenien un solar massa gran, amb una casa, un jardí i un hort. Però volien una cosa més petita. Els seus fills tenien la solució: enderrocar l’habitatge per construir quatre cases, una per ells i una per cada fill.

quatre habitatges en dos edificis

Els propietaris del solar decideixen dividir-lo per obtenir quatre habitatges en dos edificis.
Es tracta doncs, de donar resposta a les diferents necessitats programàtiques de quatre famílies intentant que el resultat es llegeixi com un únic projecte.

viviendas terrassahabitatges terrassaarquitectes terrassa

volums cúbics que es buiden generant porxos i terrasses

A nivell compositiu, cada edifici s’inscriu en un volum cúbic de dues plantes (planta baixa i planta pis) que és buidat puntualment pels porxos i terrasses. Se’ls dóna als clients total llibertat per escollir el seu programa, la seva disposició i inclús la ubicació de les obertures en façana.
L’acabat dels volums de totxo vist de color vermellós fosc contrasta amb els buidats acabats en estuc monocapa de color clar.
Tots els habitatges garanteixen la ventil·lació creuada a totes les estances a través de les seves façanes principals orientades a sud-est i nord-oest.
El lluernaris sobresortint per sobre de la coberta plana, fan arribar la llum natural a través del forat d’escala a la casa.

quatre-cases-en-dos-edificis

a l’interior

vila de madrid

El Centre d’Interpretació de la Via Sepulcral Romana de la Plaça de la Vila de Madrid, que s’integra a la xarxa de Centres Patrimonials del MUHBA, està situat al nivell del jaciment que, des dels anys 50, deixa veure les restes arqueològiques de la necròpoli i les traces de l’antiga via que entre els segles I i III donava accés a Barcino.

un petit magatzem que s’obre a la via sepulcral

Sota la plaça, un soterrani de dimensions reduïdes (no arriba als 100m²) s’obre a la antiga via, emmarcant-la amb un forat en façana de format cinematogràfic. Aquesta obertura ha permès donar continuïtat a la traça de la Via Sepulcral a l’interior de l’espai.

disseny-centre-interpretaci

portar a l’espai interior la idea de jaciment

Aconseguir la major integració possible entre el jaciment i el centre d’interpretació, afavorint la continuïtat visual entre interior i exterior.
Es tracta de vestir un espai residual, baix de sostre, dominat per la forta presència de dos pilars i dues jàsseres de dimensions considerables, amb el suport museogràfic que ha de rebre el contingut del centre d’interpretació. El tractament de les parets que delimiten el centre respon a la voluntat de portar a l’espai interior la idea de jaciment, d’excavació escarpada en un nivell inferior al de la ciutat del segle XXI.

la geometria i el material dels elements evoquen una excavació

Amb aquest propòsit es planteja una seqüència de panells resolts geomètricament mitjançant triangulacions, que confereixen dinamisme a l’espai alhora que evoquen els talls del terreny en l’excavació del jaciment.
L’estètica industrial del material utilitzat, plafons de fusta-ciment sense polir,de color gris fosc, amb impressió directa dels continguts, aporta connotacions d’austeritat a la geometria abrupta de les particions, defugint d’un acabat excessivament polit.

elements-expositius-plànols
elements expositius

La geometria de les vitrines a paret, reforça la idea de tall en l’excavació, de la mateixa manera que les vitrines exemptes que, evocant un dau extret del terreny, contenen els objectes en forats escarpats.
Per tal de reforçar la traça de la via, aquestes vitrines, que contenen els enterraments, se situen seguint la disposició de les tombes a l’exterior.

planos-exposición-muhba
fotomuntatge de la geometria de les vitrines

ebre

Disseny museogràfic de l’exposició permanent sobre arqueologia  Les Terres de l’Ebre: de la prehistòria a l’edat mitjana al Museu de les Terres de l’Ebre.

esborrar els límits per posar en valor els objectes

Aconseguir que les reduïdes dimensions de l’espai es desdibuixin, permetent que les peces a exposar destaquin, ja sigui com a objectes o bé com a conjunts.

plànol espai expositiu

una pell contínua sobre elements modulars

El discurs històric, lineal, es distribueix en el perímetre de la sala, mitjançant mobles modulars que combinen el pla vertical (amb textos, gràfica i vitrines) amb la superfície horitzontal destinada a la gràfica de detall i els objectes petits.
El mobiliari central estructura la sala en quatre àmbits històrics (prehistòria, protohistòria, món romà i edat mitjana), alhora que allotja els continguts temàtics de cada un d’ells (avituallament, creences i el món de la mort).
Una pell contínua de vidre allotja textos, gràfica, objectes i imatges audiovisuals. Els reflexos que aquesta provoca donen amplitud a l’espai sense interferir en la lectura.

matisos de llum i color en el tractament de la gràfica i els objectes

El disseny constructiu dels mòduls expositius es basa en una estructura de DM, a la que se superposa un pla de vidre que conté la gràfica, alhora que fa de tancament per les vitrines i de pantalla per les retroprojeccions.
El coronament superior dels mobles integra la reixa dels equips de climatització de la sala, que s’aprofita per la ventilació dels equips audiovisuals.

Es juga amb dos tons de grisos: un de més fosc, per l’envolupant (parets, sostre, sòcol) amb el que s’intenta esborrar els límits de la sala, per no evidenciar la falta d’alçada, i també utilitzat en l’interior de les vitrines, per destacar les peces, la major part de ceràmica; i un gris més suau per als vinils, que delimita les superfícies gràfiques.
La il·luminació dels textos i la gràfica de la superfície es resol amb banyadors, en contraposició amb els leds utilitzats en les vitrines. La resta de llum l’aporten els interactius i les pantalles retroil·luminades dels audiovisuals. Aquestes es disposen al final de cada àmbit, en el mòdul sobre el món de la mort. La disposició d’aquests mòduls fa que el so no es barregi entre àmbits.

 

38 hpo

L’edifici d’habitatges de protecció oficial s’organitza en dues barres paral·leles separades per una franja que conté els patis de ventil·lació i les comunicacions verticals. Les zones comunes i dormitoris dels diferents habitatges es col·loquen a la façana principal aconseguint un bon assolellament i ventil·lació.

un edifici nou a l’Illa dels Jutjats

El projecte neix d’un encàrrec de l’Ajuntament de Santa Coloma amb l’objectiu de reubicar part dels habitatges afectats pel projecte de connexió del carrer de Joan Valentí Escalas-Listz. S’aprofita la remodelació de l’Illa dels Jutjats, també obra dels arquitectes Bosch i Tarrús, per donar lloc a un nou edifici i generar un espai públic annex.

planta del edifici i unitats tipus d’habitatge

ventilació creuada i tancaments de façana d’elements prefabricats

L’edifici organitza els diferents tipus d’habitatges en dues barres paral·leles separades per una franja en què s’ubiquen els patis de ventilació i les comunicacions verticals.  
Els serveis es concentren al voltant dels patis, deixant les façanes lliures. La disposició lineal dels habitatges disposant d’obertures a la façana principal i al pati garanteix la ventilació creuada en tots els espais.
L’organització en planta facilita l’esquema estructural, i dota de flexibilitat a la distribució en planta dels habitatges, permetent canvis en un futur segons les necessitats dels usuaris. Aquesta llibertat es trasllada també a façana, amb el joc dels balcons col·locats a portell.
Els elements prefabricats de les façanes a carrer i a pati aporten a l’obra l’eficiència de la construcció en sec.