Una casa pati d’estructura preindustrialitzada a Móra d’Ebre.

una casa pati amb porxo

L’habitatge s’organitza en una retícula dividida en zona de dia i zona de nit per un eix d’accés i de comunicació vertical. L’espai obert de la zona de dia s’articula al voltant del pati i de cara al porxo orientat a sud.

El programa es desenvolupa en planta baixa, a excepció d’una part complementària en planta primera que en condiciona el volum resultant: l’habitació de convidats i una sala que ha d’albergar una col·lecció de joguines, funcionant amb certa independència de l’habitatge.

estructura preindustrialitzada i construcció en sec

L’estructura metàl·lica, mecanitzada a taller, permet reduir el temps de l’obra. Un cop realitzat el muntatge de l’estructura, i construïda la pell exterior, una façana multicapa superposa sistemes: instal·lacions, aïllament, cartró-guix. En el pla horitzontal, la xapa col·laborant dels forjats queda a la vista com a encofrat perdut.
L’aïllament embolcalla l’estructura, sense interrupcions.

tradició i modernitat van de la mà

Els sistemes preindustrialitzats i la construcció en sec utilitzada en l’interior de l’edifici són vestits per una pell exterior de construcció tradicional, que ajuda a integrar l’edifici en el seu entorn i a compensar els costos de l’obra.

Reforma integral d’un habitatge situat al principal d’un edifici del barri de Gràcia de Barcelona, catalogat com a conjunt protegit per patrimoni. La construcció és anterior a l’any 1900, i conserva elements originals propis d’una finca règia: paviments hidràulics, motllures de guix al sostre i sòcols de fusta amb  sanefes.

reinterpretar els espais

A banda d’incorporar un nou bany i un vestidor al programa de l’habitatge, i de reformar íntegrament tots els espais, l’objectiu més important de la intervenció era fer arribar la llum a l’espai central i més noble de la casa.
Un altre canvi substancial que va sorgir va ser la possibilitat de millorar la relació del vestíbul, amb la resta d’espais.

Tot i conservar la configuració dels espais originals, es van eliminar dos envans que van suposar una alteració absoluta de la lectura del lloc.
Ara la zona de dia de l’habitatge és més diàfana, arriba la llum natural a totes les estances, i es genera una relació més fluida entre les diferents peces. Obrint la galeria al vestíbul, s’aconsegueix un accés directe a la terrassa de l’habitatge.

Una segona residència entre pins i alzines.

respecte pel lloc i integració en el paisatge

Aquest habitatge aïllat s’adapta a la topografia per aconseguir fer el mínim moviment de terres, i a la vegada quedar en una posició que cerca guanyar alçada i vistes al mar.
L’orografia, l’orientació i la vegetació del lloc són els principals punts de partida del projecte. L’estratègia seguida respecta el lloc en tots els seus condicionants.  El volum principal s’alinea amb el costat llarg del solar, orientat a est, per mirar el bosc d’alzines sureres on es troba i deixar enrere la vista de les edificacions veïnes.
L’edifici es barreja amb el paisatge espès de pins i alzines alhora que buida el seu espai central amb un pati generat per un plec de la façana posterior.

un únic color, el blanc, amb el contrapunt de la ceràmica

Una construcció senzilla, formada per dos cossos de geometria regular i una piscina.
La mínima superfície pavimentada indispensable per comunicar l’edifici amb el seu entorn, amb la voluntat que aquest quedi ocult en el bosc que l’envolta. Només la mínima contenció de terres a la tanca est, per tal d’adaptar amb talusos suaus la trobada de l’edifici amb el terreny. Un únic color, el blanc, per tots els paraments verticals de la casa, amb el contrapunt del vermell de la ceràmica.

a l’obra

En el desenvolupament d’aquest habitatge aïllat al Maresme s’ha donat prioritat a criteris d’eficiència energètica. Els paràmetres d’arquitectura passiva utilitzats en projecte, la construcció preindustrialitzada de l’estructura, el muntatge en sec de façana i  paraments interiors, l’energia utilitzada i la ventilació mitjançant pous canadencs, fan que puguem parlar d’un habitatge ecoeficient.

un solar ben orientat

Després de considerar altres emplaçaments, acompanyant als promotors en la cerca  d’un solar òptim, es va trobar una parcel·la orientada a sud, amb unes proporcions adequades i amb un desnivell que permetia absorbir, amb els mínims moviments de terres, les dues plantes que havia de tenir l’edifici: una planta d’accés, amb el programa complet d’un habitatge, i una planta inferior, vinculada amb el garatge, amb la part del programa destinada als nens.
La posició de l’edifici en la parcel·la permet que tots els espais tinguin ventilació creuada i llum natural. Els serveis se situen a la façana nord, mentre els espais principals de la casa tenen façana a sud, amb sortida a la terrassa amb piscina, o bé al pati del nivell inferior.

construcció preindustrialitzada i en sec

L’estructura de l’habitatge és de taulers contralaminats de fusta (el que s’anomena CLT). Aquest sistema preindustrialitzat permet treballar a taller amb un control exhaustiu del producte, tenint un temps de muntatge molt reduït. També facilita la instal·lació  d’una façana ventilada, acabada en pedra natural col·locada en sec. La coberta, també ventilada, dóna continuïtat a l’aïllament, situat a la cara exterior dels tancaments, en una posició prèvia a la cambra d’aire.
Les divisions interiors, de cartró-guix, segueixen la lògica de la construcció en sec.

aerotèrmia i pous canadencs

La casa s’escalfa mitjançant una instal·lació de terra radiant, que s’alimenta amb aerotèrmia, un sistema de producció de fred i calor amb un alt rendiment, ja que es tracta d’un equip que no genera calor per si mateix, sinó que el bombeja d’un lloc (focus fred/aire exterior) a un altre (focus calent) a partir de l’aportació d’una petita quantitat d’energia elèctrica.
Com que l’edifici està molt ben aïllat, sense ponts tèrmics, el que cal és garantir-ne la ventilació de l’aire interior. En aquest cas es fa mitjançant pous canadencs, un sistema que consisteix en la instal·lació de tubs sota terra, a la profunditat adequada, que en el seu recorregut faciliten un intercanvi de calor, entre l’aire que hi circula i el terreny.

a l’obra

En dos projectes paral·lels es desenvolupen dos habitatges aïllats en dues parcel·les que, tot i ser independents, són veïnes i formen part d’un únic encàrrec: Ca la Pilar i Ca la Cristina.
El tractament de volums i façanes ajuda a llegir cada edifici com a part d’un conjunt.

un habitatge en planta baixa

Comparat amb el solar llarg i estret de Ca la Pilar, el solar de la Cristina és més proporcionat, però en aquest cas també s’esgotarà l’ocupació de la parcel·la.
L’habitatge, per raons d’accessibilitat, es desenvolupa íntegrament en planta baixa. També ho fa l’aparcament, que no se soterra i se situa a la façana amb el carrer Balmes, mentre que l’habitatge s’obre a la façana posterior, aconseguint més privacitat.

un pati interior com a regulador mediambiental

L’edifici s’estructura en un sòcol, que remarca la component horitzontal, del que només sobresurten els elements de coberta que aporten llum zenital i alçada als espais que ho requereixen.

La construcció es buida en la part central, formant un pati que aporta llum natural i que funcionarà com a regulador mediambiental facilitant la ventilació creuada, gràcies a la diferència de temperatura respecte la façana a oest, més exposada a la radiació solar. Un pla d’aigua ajudarà a refrescar l’ambient a l’estiu. Es preveu la presència de plantes aromàtiques pròpies del territori.
La façana posterior s’obre amb un porxo a l’espai lliure del solar, on s’ubica la piscina.

A l’obra

En dos projectes paral·lels es desenvolupen dos habitatges aïllats en dues parcel·les que, tot i ser independents, són veïnes i formen part d’un únic encàrrec: Ca la Pilar i Ca la Cristina.
El tractament de volums i façanes ajuda a llegir cada edifici com a part d’un conjunt.

un solar estret i llarg

Ca la Pilar s’ubica en un solar estret i llarg, en el que cal esgotar l’ocupació de la parcel·la per tal d’encabir-hi el programa: un habitatge complet en planta baixa i una part de programa complementari en planta primera. El garatge se situa ocupant tota la construcció en planta soterrani.

la façana es pelega en un petit pati d’accés

Els gàlibs (els límits edificables respecte als llindars de la parcel·la) dibuixaran el perímetre de l’edificació en planta. Com que l’edifici també serà llarg i estret, les estratègies a emprar hauran d’evitar una lectura excessivament longitudinal tant del volum exterior com de l’espai interior: entrades de llum laterals, espais distribuïdors que desdibuixen el passadís i un pati d’accés que divideix la zona diürna de les dependències més privades, són alguns dels plantejaments inicials.

L’entrada a la casa es produeix mitjançant un plec a la part central de la façana longitudinal, un petit pati que divideix la zona de dia, orientada a sud, de la zona de nit, orientada a est. Els passos i l’escala d’accés al primer pis se situen a la façana posterior de l’habitatge, orientats a oest.
L’habitatge s’obre amb un porxo a l’espai lliure del solar, de cara a la piscina. La construcció parcial en planta primera deixa terrasses als dos extrems de l’edifici.

A l’obra

Ampliar la terrassa d’un habitatge construint una piscina sobre la coberta del magatzem veí, buscant filtrar les vistes amb el tancament en gelosia.

una piscina a la coberta

Se substitueix una part de la coberta a cinc metres d’alçada d’una nau industrial per construir una piscina i l’ampliació d’una terrassa d’ús privat.

una estructura lleugera per alliberar l’espai de la nau 

L’estructura lleugera formada per encavallades perfils metàl·lics i forjats de xapa col·laborant permet una execució ràpida de l’obra interferint mínimament en el funcionament del magatzem. 

gelosies d’obra vista blanca

La terrassa, envoltada de cobertes de naus i magatzems, es tanca amb murs d’obra vista blanca que combinen parts opaques i trams en gelosia per obrir i tancar visuals. Aquests murs defineixen també la zona de dutxa i la barbacoa, dotant d’una imatge unitària al conjunt.

CA LA NEUS

Una casa de caps de setmana que s’obre a la vall.

un solar amb vistes

Un solar entre mitgeres al casc antic del poble, obert a les vistes sobre la vall.
El programa, un habitatge complet en planta baixa, habitacions addicionals en planta pis i un espai d’emmagatzematge en planta soterrani, no ha d’esgotar l’edificabilitat per tal de controlar el cost de l’obra.

terrasses porxades sobre la vall

El volum de l’edifici, de planta soterrani, planta baixa i planta pis, acabat amb coberta a dues aigües, s’alinea al vial en la façana al carrer de Baix, respectant els formats propis de les obertures de casc antic, mentre la façana posterior s’obre amb terrasses porxades a les bones vistes.

construcció tradicional per integrar-se a l’entorn

La integració del projecte en el lloc es busca mitjançant els sistemes constructius tradicionals i els materials propis de la zona: arrebossat amb ciment blanc de la zona, fusteries i persianes de fusta, baranes de ferro, terrasses i porxo.

Rehabilitació d’un mas, recuperant-ne el volum original i reconstruint un record de la infància del propietari: la terrassa en planta primera on jugava de petit.

un reducte d’arqueologia industrial

L’entorn del Mas de Manou, un reducte d’arqueologia industrial a Móra la Nova, conserva les instal·lacions de l’antiga bòbila de Ceràmica Llauradó.
Josep Llauradó i Joan Ardévol, cosins germans, van començar l’activitat amb un forn àrab al Mas de la Coixa, l’any 1914. Aviat van aparaular una finca propera i l’any 1923 van comprar el Mas de Manou, al costat del qual es va aixecar la bòbila. Cap als anys quaranta, els fills es van dividir les propietats: un es va quedar les finques i l’altre la bòbila. El mas el van segregar en dues parts iguals. El cos original de la masia va ser ampliat en diferents moments de la seva història.

L’objectiu del projecte és recuperar la percepció del volum original del mas i de les ampliacions consolidades com a parts de l’habitatge.

una estructura lleugera superposada

Per recuperar la terrassa en planta primera, es proposa una estructura lleugera definint una galeria en planta baixa, que faci de porxo en planta soterrani, a nivell del pati. Aquesta construcció, protegeix la façana sud-oest del sol, generant uns espais d’ombra que poden ser habitats.

Els murs de tàpia recuperats i el morter de calç pintat de blauet de les galeries conviuen amb la ceràmica que s’incorpora al projecte en record de l’antiga bòbila.

A l’obra